9 resultados para Polimorfismo (Genética) Teses
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Lexperincia que presentem en aquestes jornades ha consistit en organitzar un entorn daprenentatge basat en problemes (a partir dara ABP) en un grup destudiants del primer curs de Psicologia per treballar uns temes de Gentica. En primer lloc, introduirem resumidament la metodologia ABP. En segon lloc, exposarem el context i les particularitats de lexperincia. A continuaci sexplicar el procediment que sha seguit per implementar-la i com sha avaluat. Al final es fa una reflexi de cares a aconseguir millores en els cursos posteriors. Malgrat lexperincia hagi tingut lloc en els Estudis de Psicologia, ha estat el resultat del treball realitzat pels membres de la Xarxa dInnovaci Docent en Aprenentatge Basat en Problemes.
Resumo:
L'estudi de la diversitat i la diferenciaci gentiques de les poblacions de truita comuna (Salmo trutta L.) a la Pennsula Ibrica ha confirmat l'elevada diferenciaci observada en treballs previs i la divergncia, ja descrita, entre les poblacions de la vessant atlntica i la mediterrnia. El resultats obtinguts, per, ens permeten observar patrons d'estructura poblacional tant en les poblacions atlntiques com les mediterrnies. A l'Atlntic s'observa un marcat patr hidrogrfic en la distribuci de la diferenciaci gentica, que contrasta fortament amb la distribuci d'aquesta diferenciaci en les poblacions mediterrnies, caracteritzades pels contactes secundaris entre llinatges durant les expansions pleniglacials i una forta divergncia local conseqncia de la seva marginalitat i allament en els perodes interglacials. El manteniment d'aquesta diferenciaci i individualitat descrites en les poblacions de truita de la Pennsula, es veu seriosament comproms per les contnues repoblacions dels rius amb exemplars exgens d'origen nord europeu. La substituci dels genomes autctons per la introducci de gens al.lctons provoca una erosi dels patrimonis gentics natius i una homogenetzaci de les poblacions, destruint els patrons de diferenciaci existents. Al mateix temps, els nostres resultats indiquen que les conseqncies de les repoblacions no sn sempre les mateixes. Concretament, es constata un fracs de les repoblacions en rius intensament repoblats i sotmesos a pesca intensiva, que contrasta amb una enorme erosi de les poblacions quan les repoblacions s'efectuen sobre rees protegides i sense cap mena de pressi pesquera. Aix suggereix que mltiples factors com la gesti dels rius posterior a les repoblacions, l'estat de les poblacions o les condicions de l'hbitat sn determinants de la introducci efectiva dels exemplars alliberats; fet que dificulta la predicci sobre actuacions particulars. Malgrat aquesta introgressi de gens exgens que es detecta en moltes de les poblacions analitzades, els gens natius predominen en gaireb tots els rius de la Pennsula. La conservaci d'aquesta elevada riquesa gentica que encara resta en les poblacions de truita de la Pennsula Ibrica ha de ser l'objectiu final de qualsevol programa de gesti. Per aix, defensem una gesti basada en el propi riu mitjanant una pesca sostinguda per la reproducci natural de les poblacions salvatges, acompanyada d'una millora i recuperaci d'hbitats adequats per la truita, i evitant, per sobre de tot, la introducci en els rius d'exemplars exgens, degut als efectes nocius i incontrolables que comporta aquest procs.
Resumo:
Se ha analizado las causas de la distribucin espacial de la variabilidad genética del ADN mitocondrial en poblaciones de trucha comn de la cuenca del Duero y de los Pirineos Orientales. En total se han analizado de novo 49 localidades, 13 en la cuenca del ro Duero y 36 en los principales ros del Pirineo oriental. Adems se analizaron las fluctuaciones temporales en 14 de las localidades del Pirineo Oriental. Estudios previos indican un marcado contraste de los patrones de diversidad entre ambos territorios. En la cuenca del ro Duero los anlisis confirmaron la presencia de los dos linajes matriarcales descritos previamente, el linaje Atlntico (AT) y el linaje Duero (DU). Los anlisis de la varianza molecular (AMOVA) siguiendo una jerarqua hidrogrfica sugirieron una alta estructuracin de las poblaciones coincidente con los patrones ictiolgicos observados en la cuenca. El linaje DU parece haber estado presente permanentemente en la cuenca interior del Duero, mientras que las zonas ms prximas a la desembocadura han padecido diversas colonizaciones de trucha del linaje AT, que reflejaran los cambios climticos ocurridos en el Cuaternario. Se ha detectado una discrepancia en el lmite entre ambos grupos definidos por genes nucleares (alozimas) y el ADN mitocondrial. Estas discrepancias pueden ser debidas a un efecto ms severo de la deriva genética en el ADN mitocondrial que en los marcadores nucleares. Sin embargo, en este trabajo se han observado evidencias a favor de seleccin en el ADN mitocondrial del linaje DU que tambin explicara estas discrepancias. El anlisis ms exhaustivo en las cuencas de los Pirineos orientales, permiti detectar nuevos haplotipos mitocondriales de los linajes Adritico (AD) y Mediterrneo (ME). En esta regin, los AMOVAs confirmaron que las diferencias entre poblaciones dentro de ro son ms importantes que las diferencias entre ros. No obstante se observ un patrn de aislamiento por distancia en toda la zona, reflejo de la estructuracin de las poblaciones en la cuenca del ro Ebro. Adems, aunque los AMOVAs mostraron que el componente temporal de la variacin es inferior al espacial, las fluctuaciones temporales en la comparacin matriarcal de las poblaciones resultaron estadsticamente significativas. Estas fluctuaciones estn asociadas tanto a la deriva genética como a procesos de flujo gnico entre poblaciones prximas. Dentro de las cuencas, los componentes de diferenciacin entre afluentes son, en general, superiores a los obtenidos dentro de cada afluente, patrn que parece estar extendido en la trucha comn. Los estudios a escala microgeogrfica en la Noguera Vallferrera y Noguera Cards (afluentes del Noguera Pallaresa) reprodujeron este patrn de diferenciacin. Los tamaos efectivos y la tasa de migracin entre ambos ros fueron similares a los descritos en poblaciones noratlnticas. Los tamaos efectivos de las hembras (Nef), calculados a partir del ADN mitocondrial fueron menos de la mitad del tamao efectivo total tanto en la Noguera Vallferrera como en el resto de localidades pirenaicas estudiadas. Estos bajos tamaos efectivos de las hembras seran tambin responsables de las fluctuaciones temporales observadas. Los ejemplares repoblados parecen hibridar poco con los nativos, pero su presencia podra intensificar indirectamente los procesos de deriva genética y complicar la conservacin de los patrimonios genticos nativos. Con la salvedad de la existencia de seleccin que favorece a los haplotipos del linaje DU, los procesos poblacionales que regulan la distribucin de la variabilidad genética en la cuenca del Duero y en los Pirineos Orientales podran ser parecidos y caracterizados por la existencia de mltiples demes interconectados a lo largo del curso fluvial.
Resumo:
Els organismes responen a la temperatura i a molts altres estressos sintetitzant un grup de protenes anomenat protenes de xoc de calor (HSPs). En plantes les sHsps, d'entre 15 i 30 kDa formen el grup ms abundant i divers, classificat en funci de la seva localitzaci subcel.lular i homologia en: mitocondrials, cloroplstiques, de reticle endoplasmtic i citoplsmiques de classe I i II. Les sHsps-CI s'ha descrit que s'indueixen per estrs trmic, hdric i oxidatiu (perxid d'hidrgen, llum UV, oz) i en resposta a algunes hormones. Tamb s'expressen durant el desenvolupament, per exemple durant l'embriognesi, on es creu que podrien tenir un paper protector de l'embri enfront la dessecaci. Tot i que hi ha abundants treballs que correlacionen la resistncia a l'estrs i l'acumulaci de sHsps-CI, els mecanismes moleculars d'aquesta activitat sn poc conguts. Tot i aix, per diverses sHsps-CI ha estat descrita una activitat xaperona in vitro i, ms recentment, que la seva sobreexpressi augmenta la viabilitat de cl.lules d'E.coli en condicions d'estrs trmic. L'estudi de l'acumulaci de sHsps-CI en surera (Quercus suber) mitjanant immunodetecci en electroforesi bidimensional mostra uns patrons d'acumulaci complexos i formats per dos grups d'espcies proteiques principals, a l'entorn dels 10 i 17 kDa respectivament, que mostren una inducci diferencial en funci del teixit i l'estrs. Mentre que les espcies proteiques de 17 kDa s'indueixen per temperatura per no per estrs oxidatiu, les de ca. 10 kDa ho fan per estrs oxidatiu i no per temperatura. Ambds grups d'espcies proteiques s'acumulen conjuntament en fel.lema. Assajos de PCR i RT-PCR han perms clonar parcialment tres noves sHsps-CI en surera: Qshsp10-CI, QshspC-CI i QshspD-CI. Aquest fet confirma la multigenecitat de les sHsps-CI en surera que apuntava el patr bidimensional. Dels nous clons obtinguts destaca especialment Qshsp10-CI, un gen que presenta un cod stop enmig del domini -cristal.l que fa que a la protena que se'n dedueix li manqui un 55% del domini -cristal.l i tota l'extensi C-terminal. Es tractaria de la sHsp ms petita i ms truncada descrita fins al moment. L'anlisi de l'expressi de Qshsp10-CI mitjanant RT-PCR mostra expressi en plantes tractades amb H2O2 per no en les que han estat sotmeses a un xoc de calor. Aprofitant l'oportunitat que oferia aquesta sHsp-CI de ser utilitzada com a model per l'estudi de la importncia del domini -cristal.l i l'extensi C-terminal en l'activitat protectora enfront l'estrs, es va voler determinar la capacitat que tenia d'augmentar la viabilitat de cl.lules d'E. coli en condicions d'estrs trmic i oxidatiu. Els resultats mostren que la protena recombinant QsHsp10-CI, tot i la important truncaci que t, s capa de protegir cl.lules d'E. coli en condicions d'estrs trmic i, remarcablement, en condicions d'estrs oxidatiu. Tots aquests resultats indiquen que les espcies proteiques de ca. 10 kDa podrien correspondre a Qshsp10-CI i tenir un paper en les cl.lules del fel.lema en la protecci enfront l'estrs oxidatiu. L'estrs oxidatiu provoca lesions al DNA que poden produir errors en la replicaci, transcripci o traducci i generar protenes aberrants. Donades les condicions d'estrs oxidatiu a les quals es troben sotmeses les cl.lules del fel.lema, s'ha volgut estudiar la variabilitat dels seus cids nucleics. La determinaci de la taxa de mutaci de la regi codificant del gen Qshsp17.4-CI en mRNA i DNA de fel.lema i pex radicular, un teixit jove i en creixement actiu va mostrar unes taxes sorprenentment elevades en l'mRNA (1/1784 pb) i el DNA genmic (1/1520 pb) del fel.lema. Aquestes taxes sn les ms altes descrites en un genoma nuclear eucariota i sn similars a les dels virus d'RNA d'evoluci rpida com el virus de l'Hepatitis C. Amb aquestes taxes de mutaci, un ter dels mRNAs del fel.lema de la surera contindrien missatges aberrants i la supervivncia de les cel.lules es veuria compromesa. Aix implica que el fel.lema hauria de ser considerat com un mosaic de cl.lules genticament heterognies i, per tant, una sola seqncia no defineix en tota la seva amplitud un gen en aquest teixit. No es va detectar cap mutaci en pex de rel. Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les mutacions que es donen en aquests dos teixits i per tal de poder fer una anlisi qualitativa ms completa que permets especular sobre el seu origen, es va aplicar un mtode de selecci de seqncies mutants en base a la utilitzaci d'enzims de restricci. Les mutacions detectades en fel.lema es corresponen amb les relacionades, en altres sistemes no nuclears (plasmidis, fags i DNA bacteri), amb l'estrs oxidatiu. En conseqncia, l'estrs oxidatiu al qual estan sotmeses les cl.lules del fel.lema podria ser el causant de l'elevada taxa de mutaci detectada. D'acord amb aix, el tipus majoritari de productes d'oxidaci de les bases del DNA que s'acumulen en brots de plntules de surera en resposta al perxid d'hidrgen produeixen el mateix tipus de mutacions detectades en l'mRNA del fel.lema de la surera. La major sensibilitat d'aquest nou mtode ha perms, a ms, detectar mutacions en molcules d'mRNA de rel, un teixit en el qual no s'havia trobat cap mutaci utilitzant el mtode de clonatge i seqenciaci directa. Tot i aix, el tipus de mutacions predominants no estan relacionades amb l'estrs oxidatiu sin amb erros en la reparaci dels cids nucleics.
Resumo:
Aquest treball es centra en el coneixement de l'estructura poblacional de tres espcies pisccoles de la famlia Scombridae, el bontol (Sarda sarda), la bacora (Thunnus alalunga) i la tonyina (Thunnus thynnus) en la seva distribuci de l'atlntic i el mediterrani.
Resumo:
En este trabajo se ha estudiado el gnero Androcymbium (Colchicaceae) a dos niveles: macro- y micro- evolutivo. A nivel microevolutivo se ha obtenido que para las especies de Sudfrica oriental la componente interpoblacional es muy importante para explicar la distribucin de la variabilidad genética, igual que en Sudfrica occidental. Para las especies de Namibia, la componente mas importante es la intrapoblacional, igual que en el norte de frica. A nivel macroevolutivo se ha obtenido que el origen del gnero se sita en Sudfrica occidental, datndose en 11,22 ma. Este gnero ha resultado ser parafiltico, dada la aparicin conjunta en un mismo clado de especies de Androcymbium y Colchicum, y las especies del norte de frica derivan de un taxa de Namibia que lleg a la cuenca Mediterrnea a principios del Plioceno gracias a la formacin de un corredor rido entre las zonas ridas del suroeste y este de frica.
